1 f. [LC] [DE] Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i d'altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d'alguns objectes prims i allargats. Un coltell amb sa beina. Una beina de punyal. Beina d'un paraigua. Beina d'una escopeta. 2 f. [DE] Part del cartutx on s'allotgen la càrrega de projecció d'un tret i el fulminant. 3 1 f. [LC] [ED] Doblec en la vora d'una peça de roba o d'una vela per on passa una veta o una cordeta. 3 2 f. [TRA] Butxaca que algunes veles de tallant tenen a popa per a introduir-hi els sabres. 4 1 f. [MD] [ZOA] [BO] Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. La beina d'una fulla. 4 2 f. [BO] Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d'algunes cianofícies. 5 f. [IMF] Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l'eina en una rigidesa total.
